Els deu manaments

1 Déu va parlar i digué totes aquestes paraules:
2 “Jo sóc el Senyor Etern, el teu Déu, que t’he fet sortir de la terra d’Egipte, de la casa de servitud.
3 No tindràs altres déus davant meu.
4 No et faràs escultura ni cap imatge del que hi ha dalt del cel, ni del que hi ha a baix a la terra, ni del que hi ha a les aigües de sota de la terra.
5 No et prosternaràs davant seu ni els prestaràs culte, perquè jo, el Senyor Etern, sóc el teu Déu, un Déu gelós, que castigo la iniquitat dels pares en els fills, fins a la tercera i la quarta generació d’aquells qui m’odien;
6 però mantinc la misericòrdia per a mil generacions amb aquells qui m’estimen i guarden els meus manaments.
7 No prendràs en fals el nom del Senyor Etern, el teu Déu; perquè el Senyor no tindrà per innocent el qui pren el seu nom en fals.
8 Tingues present que has de santificar el dia del dissabte.
9 Sis dies treballaràs per a dur a terme tota la teva feina,
10 però el dia setè és de descans, dedicat al Senyor, el teu Déu. No facis cap feina; ni tu, ni el teu fill, ni la teva filla, ni el teu servent, ni la teva criada, ni el teu animal de càrrega, ni el foraster resident als teus dominis.
11 Perquè el Senyor en sis dies va fer el cel i la terra, el mar i tot el que s’hi mou, i va descansar el dia setè. Per això el Senyor va beneir el dissabte i el va consagrar.
12 Honra el pare i la mare, a fi que els teus dies siguin perllongats damunt la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna.
13 No mataràs.
14 No cometràs adulteri.
15 No robaràs.
16 No alçaràs fals testimoni contra el teu proïsme.
17 No cobdiciaràs la casa del teu proïsme, ni cobdiciaràs la muller del teu proïsme, ni el seu servent, ni la seva criada, ni el seu bou, ni el seu ase, ni res del que pertany al teu proïsme.”
18 Tot el poble fou testimoni dels trons, els llamps, el retruny de la trompeta i la muntanya que fumejava, però la gent, espaordida, es mantenia allunyada.
19 Per això van dir a Moisès: “Parla tu amb nosaltres, que podrem entendre’t, però que no parli Déu amb nosaltres, no fos cas que moríssim.”
20 Moisès respongué al poble: “No tingueu por, que Déu ha vingut per provar-vos i perquè el seu temor el tingueu sempre present i no pequeu.”
21 El poble es mantenia a distància, mentre Moisès s’acostava a la fosca nuvolada on era Déu.

Codi de l’Aliança: Llei sobre l’altar

22 El Senyor digué a Moisès: “Així diràs als fills d’Israel: Vosaltres heu vist que des del cel he parlat amb vosaltres.
23 No fareu al meu costat déus de plata o déus d’or, no us els fabriqueu.
24 Em faràs un altar de terra i damunt d’ell m’oferiràs els teus holocaustos i les teves ofrenes de pau, dels teus ramats d’ovelles i del bestiar. En tot lloc on deixi jo record del meu nom, vindré a tu i et beneiré.
25 I si em vols aixecar un altar de pedra, no l’edificaràs de pedres tallades, perquè en fer servir la teva eina damunt d’elles queden profanades.
26 Tampoc no pujaràs al meu altar per una graonada, a fi que no es descobreixi la teva nuesa al seu damunt.