Aaron, representant de Moisès

1 El Senyor digué a Moisès: “Mira, t’he fet com un déu per al faraó, i el teu germà Aaron serà el teu profeta.
2 Tu diràs tot el que jo el mani, i el teu germà Aaron ho repetirà al faraó, perquè deixi marxar del seu territori els fills d’Israel.
3 Però jo enduriré el cor del faraó i multiplicaré els meus senyals i els meus prodigis al país d’Egipte.
4 El faraó no us escoltarà, però jo descarregaré la meva mà sobre l’Egipte i faré sortir del país els meus esquadrons, el meu poble, els fills d’Israel, per mitjà de grans càstigs per als egipcis.
5 Llavors sabran que jo sóc el Déu Etern, quan estengui la mà sobre l’Egipte i arrenqui d’enmig d’ells els fills d’Israel.”
6 Moisès i Aaron van fer el que el Senyor els havia manat que fessin.
7 L’edat de Moisès era de vuitanta anys, i la d’Aaron de vuitanta-tres, quan van parlar al faraó.

Comença l’enfrontament amb el faraó

8 El Senyor va dir a Moisès i a Aaron:
9 “Si el faraó us demana que feu un prodigi, digues a Aaron: Agafa el teu bastó i llança’l davant el faraó, i es convertirà en una serp.”
10 Moisès i Aaron es van presentar al faraó i van fer tal com el Senyor els havia manat. Aaron va llançar el seu bastó davant el faraó i els seus consellers, i es va tornar una serp.
11 El faraó va cridar els seus savis i fetillers i també ells, els mags egipcis, van fer el mateix amb els seus encanteris.
12 Cadascun va llançar el seu bastó, que es van convertir en serps. Però el bastó d’Aaron va devorar els bastons d’ells.
13 El cor del faraó es va endurir i no va voler fer-los cas, tal com havia dit el Senyor.

Primera plaga: l’aigua convertida en sang

14 Llavors el Senyor digué a Moisès: “El cor del faraó és obstinat i es nega a deixar sortir el meu poble.
15 Presenta’t al faraó pel matí, quan acostuma a sortir de les aigües, i espera’l a la vora del riu, portant a la mà el bastó que es va convertir en serp,
16 i li dius: El Senyor Etern, el Déu dels hebreus, em va enviar a tu per dir-te: Deixa sortir el meu poble perquè em doni culte al desert; i tu fins ara no n’has fet cas.
17 Així diu el Senyor: Això et convencerà que jo sóc el Déu Etern; amb la vara que jo tinc a la mà, donaré un cop a las aigües del riu i es convertiran en sang.
18 Els peixos del riu moriran, i el riu es tornarà pestilent, i els egipcis no podran beure aigua del riu.”
19 Després el Senyor digué a Moisès: “Digues a Aaron: Pren el bastó i, estenent la mà, fes una passada sobre les aigües d’Egipte, damunt els rius, damunt els canals, damunt els estanys i damunt tots els dipòsits d’aigua perquè es converteixin en sang, i sang hi hagi en tot el territori egipci, fins i tot en els bocois de fusta i els recipients de pedra.”
20 Moisès i Aaron van fer tal com el Senyor els havia manat: Aaron va alçar la vara i va donar un cop a l’aigua del riu, davant el faraó i els seus consellers, i totes les aigües del riu es van convertir en sang.
21 Els peixos del riu van morir, el riu es tornà pestilent i els egipcis no en podien beure. D’aquesta manera l’Egipte s’omplí de sang.
22 Però els mags d’Egipte van fer el mateix amb els seus encanteris, i el cor del faraó es va obstinar i no els va escoltar, tal com havia dit el Senyor.
23 El faraó va donar mitja volta i es va retirar a casa seva sense donar cap importància a l’afer.
24 Mentrestant, tots els egipcis hagueren de cavar pous pels voltants del riu buscant aigua potable, perquè les aigües del riu no es podien beure.
25 Van passar set dies després que el Senyor va colpejar el riu.