Segona plaga: les granotes

1 Llavors el Senyor va dir Moisès:
“Presenta’t al faraó i digues-li: Això diu el Senyor Etern: Deixa marxar el meu poble perquè em doni culte.
2 Si no el deixes marxar, infestaré de granotes tot el teu país.
3 El riu criarà granotes que pujaran i es ficaran a casa teva, al teu dormitori i al teu llit, a casa dels teus consellers i entre la població, als teus forns i a les teves pasteres.
4 Les granotes s’abocaran sobre teu, sobre els teus consellers i sobre la gent del poble.”
5 El Senyor va ordenar a Moisès: “Digues a Aaron: Estén la teva mà amb el teu bastó, sobre els canals, els rius i els estanys, i fes pujar les granotes sobre la terra d’Egipte.”
6 Aaron va estendre la mà sobre les aigües d’Egipte, i les granotes van pujar fins a cobrir la terra d’Egipte.
7 Però els mags van fer el mateix amb els seus encanteris, fent pujar granotes sobre la terra d’Egipte.
8 El faraó va cridar Moisès i Aaron i els digué: “Demaneu al Senyor que tregui de damunt meu i del meu poble les granotes i deixaré que el poble se’n vagi a oferir-li sacrificis.”
9 Moisès va contestar al faraó: “Digues quan vols que pregui per tu, pels teus consellers i pel teu poble, a fi que les granotes s’allunyin de tu i de les teves cases, de manera que només en quedin al riu.”
10 El faraó va dir: “Demà mateix!” Moisès contestà: “Serà com has dit, per tal que sàpigues que no hi ha ningú com el Senyor Etern, el nostre Déu.
11 Les granotes s’allunyaran de tu i de les teves cases, dels teus consellers i del teu poble, i només en quedaran al riu.”
12 Quan Moisès i Aaron van sortir de l’audiència del faraó, Moisès va invocar el Senyor per l’afer de les granotes que havia enviat al faraó,
13 i el Senyor va fer el que Moisès li demanava: les granotes de les cases, de les masies i dels camps es van morir,
14 i les van apilar a munts, empudegant tot l’Egipte.
15 Però quan el faraó veié que el mal s’havia apaivagat, es va entossudir i no els va voler escoltar, tal com el Senyor havia dit.

Tercera plaga: els polls

16 El Senyor va dir a Moisès: “Digues a Aaron: Estén el teu bastó i colpeja la pols de la terra, que es convertirà en polls per tot el país d’Egipte.
17 Així ho van fer. Aaron estengué la mà amb el seu bastó i colpejà la pols de la terra, i la pols de tot l’Egipte es va convertir en polls que atacaven els homes i les bèsties.
18 Els mags van intentar de fer el mateix amb els seus encanteris per a fer sortir polls, però no ho van aconseguir. I els polls cobrien homes i animals.
19 Llavors els mags digueren al faraó: “Aquí hi ha el dit de Déu!” Però el faraó es va obstinar i no va voler escoltar-los, tal com el Senyor havia dit.

Quarta plaga: els tàvecs

20 El Senyor digué a Moisès: “Lleva’t de bon matí, presenta’t al faraó quan vagi a les aigües, i digues-li: Així ha dit el Senyor: Deixa sortir el meu poble perquè em doni culte.
21 Si no deixes marxar el meu poble, enviaré tàvecs contra tu, contra els teus consellers, contra el teu poble i contra la teva casa, de tal manera que tant la casa dels egipcis com la terra on ells estiguin s’omplirà de tàvecs.
22 Tanmateix, aquell dia faré una excepció amb la terra de Goixen, on habita el meu poble, i allà no hi haurà tàvecs, a fi que sàpigues que jo, el Senyor, sóc present en el país.
23 Faré aquesta separació entre el meu poble i el teu; demà serà aquest senyal.”
24 El Senyor ho va fer així, i un gran eixam de tàvecs va envair la casa del faraó i les cases dels seus consellers, i per tot el territori d’Egipte la terra va quedar devastada per causa dels tàvecs.
25 Llavors el faraó va cridar Moisès i Aaron i els digué: “Aneu a oferir sacrificis al vostre Déu, però dintre del territori.”
26 Moisès va contestar: “No convé que ho fem així, perquè els sacrificis que nosaltres oferim al Senyor Etern, el nostre Déu, són animals que els egipcis consideren sagrats; i si sacrifiquem davant els ulls dels egipcis el que és sagrat per a ells, no ens apedregaran?
27 Anirem tres jornades de camí dins el desert i allà farem sacrificis al Senyor Etern, el nostre Déu, tal com ens ha manat.”
28 El faraó contestà: “Us deixaré marxar cap al desert perquè pugueu oferir sacrificis al Senyor Etern, el vostre Déu, però no us allunyeu massa. I pregueu per mi.”
29 Moisès digué: “Tant bon punt hagi sortit de la teva presència pregaré el Senyor, i els tàvecs es retiraran del faraó i dels seus consellers, i de tot el poble, demà mateix. Però que el faraó no ens torni a enganyar, impedint que el poble vagi a oferir sacrificis al Senyor.”
30 Moisès va sortir de la presència del faraó i va pregar el Senyor.
31 I el Senyor va fer el que Moisès demanava: va treure els tàvecs de damunt del faraó i dels seus ministres, i del seu poble, fins que no en va quedar ni un.
32 Però també aquesta vegada el faraó es va endurir de cor i no va deixar sortir el poble.