Separació d’Abram i Lot

1 Abram va pujar de l’Egipte cap el Nègueb, amb la seva muller i tot el que posseïa, i amb Lot, que l’acompanyava.

2 Abram s’havia fet molt ric, tant en ramats com en plata i or.

3 Avançant i fent acampades, va caminar des del Nègueb fins a Betel, cap al paratge on al principi havia plantat la seva tenda, entre Betel i Ai,

4 al mateix lloc on temps enrere havia alçat un altar i havia invocat el nom del Déu Etern.

5 I Lot, que l’acompanyava, també tenia moltes ovelles, vaques i tendes.

6 Però no hi havia prou terra perquè poguessin estar junts, ja que la hisenda se’ls havia fet massa gran per a conviure plegats.

7 Hi hagué baralles entre els pastors dels ramats d’Abram i els de Lot. A més, en aquell temps, els cananeus i els perizites compartien la terra.

8 Abram, doncs, digué a Lot: “Que no hi hagi discòrdia entre tu i jo, ni entre els meus pastors i els teus, perquè som parents.

9 No tens tota la terra davant teu? Separa’t de mi. Si vas cap a l’esquerra, jo aniré cap a la dreta; i si vas cap a la dreta, jo aniré cap a l’esquerra.”

10 Llavors Lot va alçar els ulls i veié la plana fèrtil del Jordà, tota de regadiu fins a Sóar, com un jardí de Déu, semblant a l’Egipte. (Això era abans que el Senyor destruís Sodoma i Gomorra.)

11 Lot va triar tota la plana del Jordà, i marxà cap a l’orient; així es van separar l’un de l’altre.

12 Abram s’establí a Canaan, i Lot a les poblacions de la plana, i plantà les seves tendes fins a Sodoma.

13 La gent de Sodoma era molt perversa i pecadora envers el Senyor.

La promesa a Abram

14 El Senyor digué a Abram, després que Lot se n’hagué separat: “Alça els ulls i fes una mirada des del lloc on ets cap al nord, el sud, l’est i l’oest,

15 perquè, tota la terra que veus, te la donaré a tu i a la teva descendència per sempre.

16 Faré que la teva descendència sigui com la pols de la terra; i si algú pot comptar-ne els grans de pols, també podrà comptar els teus descendents.

17 Alça’t, camina per aquesta terra, tot al seu llarg i ample, perquè te la donaré a tu.”

18 Abram alçà el campament i vingué a establir-se a les Alzines de Mambré, que és a Hebron, i allí va erigir un altar al Déu Etern.