Abraham i Abimèlec

1 Abraham es va traslladar a la regió del Nègueb, s’instal·là entre Cadeix i Xur, i va anar a viure a Guerar.

2 Com que Abraham deia de la seva dona Sara: “És la meva germana”, Abimèlec, rei de Guerar, la féu anar a buscar i se la va quedar.

3 Però, durant la nit, Déu es presentà a Abimèlec en un somni i li digué: “Ets home mort a causa de la dona que has pres, perquè és casada.”

4 Abimèlec, que encara no s’hi havia ajuntat, va respondre: “Senyor meu, és que també vols destruir la gent innocent?

5 ¿No em va dir Abraham: ‘És la meva germana’, i ella també afirmà: ‘És el meu germà’? Ha estat amb tota la senzillesa del meu cor i amb tota la innocència de les meves mans que jo he fet això.”

6 Enmig del somni, Déu li digué: “També jo sé que has actuat de bona fe, i fins jo mateix he evitat que pequessis contra mi; per això no he deixat que la toquessis.

7 Ara, doncs, torna la muller d’aquest home, que és un profeta, i ell pregarà per tu perquè visquis. Però, si no la tornes, tingues per cert que moriràs, tu i tots els teus.”

8 Abimèlec es llevà de bon matí, va cridar els seus servents i els va explicar tot el fet. I els homes van quedar molt atemorits.

9 Després, Abimèlec va cridar Abraham i li digué: “Què és el que has fet amb nosaltres? En què t’he ofès perquè fessis recaure damunt meu i damunt el meu regne una falta tan greu? Tu has fet amb mi una acció que no havies d’haver fet.”

10 Abimèlec digué encara a Abraham: “Quin pensament t’ha dut a fer això?”

11 I Abraham respongué: “Jo vaig pensar que segurament en aquest lloc no hi havia cap temor de Déu, i que em matarien a causa de la meva dona.

12 A més, és veritat que és germana meva, filla del meu pare, si bé no ho és de la meva mare. I esdevingué la meva muller.

13 Per això, quan Déu em va fer vagar lluny de la casa paterna, li vaig dir, a ella: “M’has de fer aquest favor: a qualsevol lloc on arribem, diràs de mi: “És el meu germà.”

14 Llavors Abimèlec va agafar ovelles i vaques, servents i esclaves, i els va donar a Abraham; i li va tornar Sara, la seva muller.

15 I li digué: “Aquí tens davant teu el meu país; pots establir-te allà on et sembli bé.”

16 I a Sara li digué: “Mira, he donat al teu germà mil peces de plata, que seran com una reparació per a tu i els qui són amb tu; i així quedaràs justificada.”

17 Abraham va pregar Déu, i Déu va guarir Abimèlec, la seva muller i les seves concubines, de manera que poguessin tenir fills;

18 perquè el Senyor havia tancat tota matriu a la casa d’Abimèlec a causa de Sara, la muller d’Abraham.