LA GUERRA I LA FAM, DOS FLAGELLS DEL NOSTRE MÓN

La guerra.- En el moment actual, quan redactem aquesta nota, el problema més greu, quant a la guerra, és el de l’Iraq. Ens diuen que, davant d'una nova confrontació, els objectius principals podrien ser les ciutats, els camps de petroli i les tropes estacionades a la regió. Múltiples veus s'han aixecat en contra de provocar un conflicte, entre les quals podem citar el Consell Consultiu Anglicà, que reuneix representants de les 38 províncies en que tenen dividit el món, L'Església Luterana i l'Església Anglicana als Estats Units, el Comitè de l'Església Metodista Unida, el Consell Mundial d'Esglésies, i així moltes altres esglésies i organitzacions protestants en tot el món.

Quant a la posició sobre els successos de l'11 de setembre del 2001 als Estats Units, la guerra de l'Afganistan i el futur d'una intervenció militar caldria fer una reflexió sobre si les esglésies n'han de prendre posició i quina ha de ser. Uns suggeriments que s'han fet han estat:

ü      Escoltar què diuen les esglésies americanes.

ü      Pensar que les bombes maten els cossos i que l'odi  mata  les ánimes.

ü      Prendre consciència que fent la guerra mai es poden eliminar les Iluites.

El Pròxim Orient.- Un altre problema actual es el del Pròxim Orient, on no hi ha justícia, ni pau, ni seguretat. I com va dir un pastor americà "hi hauria d'haver una tercera forca per a reconciliar les dues parts en conflicte i reconstruir un pont d'accés a la societat israeliana i palestina." La intifada, que ja ha complert dos anys, ha allunyat els dos pobles. Un palestí del Sud d' Hebron deia: "La vida diària es molt difícil; no veiem cap horitzó al final del camí." I una israeliana, mare d'una víctima d'un atemptat suïcida afirmava: "La convivència es impossible, es millor que estiguem separats."

La persecució.- També cal que ens adonem de la situació dels cristians en molts llocs del món, on son perseguits en una guerra religiosa. La situació de risc i d’amenaça en què es troben molts milers en diversos punts del planeta, tal com assenyalà últimament l’Aliança Evangèlica Mundial. Entre els països on els cristians sofreixen mes persecució i perill, un informe indica: Líbia, el Txad i el Sudan, a l’Àfrica; Pakistan i Indonèsia, a l’Àsia; Bielorússia, a la ex-Unió Soviètica; i Xina, a l'extrem oriental. Només en un sol lloc, el Sudan, la guerra civil des del 1981 ha fet un minin de dos milions de persones mortes, la majoria cristianes. I un informe de l'entitat Ajuda a l'Església Necessitada indica que els morts cristians durant el segle vint van ser uns 45 milions, en mans de fonamentalistes i en països comunistes.

La fam.- I què direm de l'altre flagell que colpeix terriblement una gran part del món? La situació de la fam en molts països del Tercer món es esfereïdora. Un missioner a l’Àfrica anglòfona comentava: "El que he vist en l’últim viatge clama a Déu per una solució de la dramàtica situació de la fam a Malawi. Costa creure-ho: dones buscant serradures per posar-les a l'olla amb blat de moro, a fi d'augmentar el poc que tenen per menjar i mantenir l'estómac durant mes temps. Aquesta situació ha afectat fins i fot els missioners, que passen dies sencers sense poder menjar."

A l'última Cimera de la Terra, a Sud-àfrica, 20.000 veus van clamar contra la pobresa. Deien que mes de mil milions de persones no tenen aigua potable ni electricitat, i que el futur de l'agricultura per proveir d'aliments es veia molt malament, degut a la sequera que pateixen molts països.

Els cristians.- Què farem els cristians d'0ccident davant de tants drames? La Unió Europea diu que es compromet, en els pròxims anys, a una contribució del 0,35% del PIB, el Producte Interior Brut, ben lluny del 0,7% que s'havia indicat ja fa anys. Com respondrem a aquesta situació, els cristians?

També aquí.- D'acord que el mapa de la gana també augmenta cada dia a casa nostra. Fa trenta anys la geografia dels menjadors a Barcelona que donaven menjar ais pobres estava ben definida i aviat s'acabava, ara institucions publiques, privades i ONG diverses coincideixen a dir que el nombre d'usuaris augmenta en una progressió geomètrica. A Barcelona es donen mes de 2.000 dinars calents diaris, a part dels lots de les institucions religioses, entre les quals s'hi compta també les evangèliques. Tot l'indicat últimament només en una de les nostres ciutats europees i en l'anomenat Primer món. Però ens cal pensar i actuar a nivell de la resta del planeta, que no es pot ni comparar amb Occident.

Un granet de sorra?.- Potser el que podem fer nosaltres, com a cristians catalans, es molt poca cosa, tant en el problema de la guerra com en el de la fam. Però no per això ens n'hem d'oblidar. Podem pregar a Déu i contribuir segons les nostres possibilitats. Per tant, siguem constants en el primer punt, sense oblidar-nos mai del segon.